Continguts de l’escola

El sistema es troba en un procés de reconfiguració que genera noves ofensives a la classe treballadora arreu del món, entre elles una ofensiva imperialista, l’auge reaccionari i noves formes d’explotació i espoli. Analitzarem aquestes ofensives, però també per poder detectar quines noves escletxes i oportunitats ens ofereix per obrir-li el camí a una alternativa socialista.

Cada vegada sembla més clar que els Estats Units perden l’hegemonia dins l’ordre mundial. La resposta actual del seu govern és la intensificació de l’autoritarisme a l’interior i de les agressions imperialistes a l’exterior, de manera que la ficció del dret internacional és cada vegada més difícil de sostenir. Estudiar aquesta crisi és fonamental per entendre a què ens haurem d’enfrontar en el futur més immediat. Procurarem entendre què està passant, però també què podem fer per donar-hi resposta des de les classes populars.

Una de les tasques fonamentals del nou cicle polític és la construcció d’un subjecte polític post-identitari: que mantingui la crítica al subjecte que històricament ha sigut central (home, blanc, etc), però que sigui capaç d’interpel·lar a grans majories. En el nostre context, són particularment interessants la perspectiva sobre el gènere i la migració.

L’extrema dreta ha aconseguit desvincular-se del feixisme del segle XX en bona part de l’imaginari col·lectiu. De la mateixa manera que al segle XX va aproximar-se estèticament i fins i tot metodològicament al moviment obrer, ara s’ha adaptat a l’hegemonia neoliberal per captivar unes masses desclassades. Tot i així, igual que al segle XX, el feixisme continua sent una façana buida aixecada sobre contradiccions. En aquesta sessió aprofundirem en la seva adaptació a l’hegemonia del segle XXI i les contradiccions que tenen avui en dia per poder combatre’ls allà on els fa més mal.

Comptarem amb una aportació respecte com haurien de ser les bases d’un projecte socialista i emancipatori. Sovint, per por a caure en utopismes, els socialistes defugim d’imaginar com ha de ser la societat que volem construir, però que una visió a grans trets d’allò pel que lluitem i de com es podria dur a terme és una idea que pot ajudar a orientar i donar força a la nostra lluita. Treballarem al voltant de tres conceptes suggerents al voltant d’aquest tema. Per una banda, la idea de les necessitats radicals de Heller, de com hi ha determinades necessitats humanes que han de ser garantides col·lectivament per poder viure en llibertat, per connectar amb exemples que existeixen actualment, com l’ofensiva cap als serveis públics i la crisi ecosocial. Per altra banda, la feina feta per part del Seminari Taifa al voltant de la brúixola de sobiranies per situar imaginaris de futur, particularment a l’hora de tenir una idea de com dur-lo a terme, com també  la classificació d’unitats de producció de Jacques Gouverneur. Durant la sessió ens respondrem les següents preguntes: “De què parlem quan parlem de necessitats radicals? Des d’on hem de construir una alternativa? Quin paper té l’estat, la comunitat o el mercat per resoldre-les?”

Lluny de quedar-nos aturades i arraconades en aquest context, necessitem passar a l’ofensiva des de l’ambició i l’esperança, Debatrem col·lectivament al voltant de quina ha de ser les tasques avui dia de les persones que lluiten per un nou món, tenint en compte el nou paradigma respecte fa una dècada.

Els moviments revolucionaris han de tenir la capacitat de desplegar molta organització de base i dotar-se d’altes quotes de poder popular. Però una altra branca d’intervenció molt important és la d’aconseguir un bon desplegament comunicatiu, una proposta cultural i artística ambiciosa, amb capacitat de marcar agenda i relat a les masses. Una cosa no va en detriment de l’altra. Tot i així, detectem que als espais d’organització popular hi ha dificultat per tenir eines potents respecte la qüestió de la comunicació i la cultura. Aquesta sessió anirà encarada a tenir una base sobre la qüestió i agafar de referència  experiències ambicioses i a partir d’aquí treballar amb els grups base a través de casos concrets com es treballaria una intervenció en aquest àmbit.

Està realment l’esquerra en un moment de derrota? Segurament, plantejar-ho en termes de victòria o derrota definitiva és excessiu, així que en aquest taller s’abordarà el moment actual en la seva complexitat i en les seves contradiccions. Estructurat en 3 entorns clau de la nostra vida (treball, oci i militància) es plantejarà quins valors promoguts des dels moviments socials han impactat en el sentit comú general i quins ho han fet des de la nova onada reaccionària. La metodologia consistirà a una breu introducció, la presentació de material audiovisual breu que exemplifiqui els diferents valors i debat en grups per analitzar-lo.

Analitzarem noves formes de desplegament policial en manifestacions i espais reivindicatius del moviment popular, així com l’ús de noves eines repressives (càmeres, gas pebre, tasers,…) i els mecanismes d’actuació dels cossos de seguretat per desmobilitzar-nos. A partir d’aquesta explicació, tindrem espais de debat sobre formes de manifestació i reivindicació popular adaptant-nos a cada context.

Comptarem amb un espai distès on Montse Cervera i Àngels Zurita, que va tenir una militància feminista molt activa en l’organització de les primeres jornades de la dona, ens parlaran del seu recorregut personal, les formes d’organització clandestina del moviment feministes i quins reptes personals i polítics van haver d’afrontar en una etapa molt convulsa, intensa i interessant.

Volem un espai reposat per conèixer de prop l’experiència i reflexions de dues persones molt actives en el mateix període històric, però des d’una participació militant diferent. Clandestinitat, propaganda armada, repressió, presó.