Continguts de l’escola

L’objectiu de la sessió és treballar quatre pilars fonamentals del sistema capitalista, que tenen una dimensió tant ideològica com material: l’individualisme, el dret natural a la propietat privada, el funcionament autoregulat del mercat i la llibertat liberal. Explicarem com operen aquests quatre pilars i com desmitificar-los.

De forma molt planera i amena, passarem per diferents experiències com la revolució francesa, la russa, la xinesa o la vietnamita, disseccionarem aquelles etapes per analitzar-ne els elements centrals de la conjuntura, eines organitzatives que hi van operar i aprenentatges centrals de cadascuna. Un cop fet aquest repàs, ens introduirem en els fonaments de la teoria de l’organització política, procurant debatre en base a experiències properes.

En una primera sessió, abordarem la situació política de la onada reaccionària internacional actual. Quines són les seves aliances internacionals, els seus objectius polítics, i quins interessos defensen, posant especial atenció a la conjuntura nacional dels Països Catalans. Després, farem una segona sessió que buscarà reflexionar al voltant de què ha permès el seu creixement, i com construir un projecte que hi pugui fer front.

Tenint en compte que un dels objectius de l’Escola és enfortir i continuar treballant per la unitat d’acció de diferents espais polítics i moviments populars, l’objectiu d’aquesta xerrada serà rastrejar en la nostra història altres moments d’unitat d’acció que ens puguin brindar aprenentatges per als reptes presents. Segurament el període que va des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil ens brinda diferents exemples d’aquesta unitat d’acció: els convenis entre la CNT i la UGT, la formació de la candidatura del Front Popular, la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, etc. Però també el Congrés de Sants de la CNT de 1918, en què potser no hi havia tanta diversitat ideològica, però sí que es va fer un salt qualitatiu en la unitat d’acció de diferents federacions sindicals.

Obrir una conversa entre sindicats sobre com entenem avui la lluita de classes, quin paper hi juga el sindicalisme i com treballem perquè els sectors explotats tinguin consciència de classe. Reflexionar sobre la relació entre sindicalisme i altres lluites socials com l’habitatge, el feminisme o l’antiracisme i intercanviar experiències sobre diferents formes d’organització sindical (assemblees, seccions, comitès…) i debatre com es poden combinar l’organització dins els centres de treball amb l’acció sectorial i territorial. L’objectiu és entendre com s’organitza cada sindicat i quines eines poden ser útils per avançar en la lluita col·lectiva. Pensar col·lectivament sobre els reptes que tenim com a sindicalisme combatiu davant els nous sectors emergents (kellys, riders, cures…) i rumiar conjuntament quines vies d’articulació, suport mutu o coordinació podem explorar entre sindicats als Països Catalans.

L’objectiu d’aquesta sessió és aprofundir en el paper de la cultura dins la tasca revolucionària i analitzar les nostres limitacions com a moviment popular per incidir en el discurs i en els productes culturals dels i les artistes del nostre territori. A partir del debat, volem generar idees sobre quins formats organitzatius hauria de tenir el front cultural, així com definir amb quin criteri i de quina manera podem influir des d’una òptica revolucionària en aquest sector.

Analitzarem críticament productes concrets de la cultura de masses, com ara pel·lícules, sèries, llibres, podcasts, clips, per descobrir com s’hi amaguen i reforcen alguns dels grans mites del capitalisme que haurem treballat a la sessió teòrica. Això ens servirà per entendre’ls millor, veure com es reprodueixen, i plantejar maneres de rebatre’ls.

Com convertim la participació quotidiana en força organitzada? Aquest taller vol aprofundir en les eines i estratègies del treball de base com a fonament de qualsevol procés revolucionari. A partir de l’experiència dels moviments populars, explorarem quines desviacions tenim i com superar-les per sostenir la lluita col·lectiva més enllà de l’espontaneïtat. Perquè tota revolució comença des de baix.

Com fem que les nostres idees es tornin força real? Aquest taller convida a repensar la incidència política des dels moviments populars, des d’una mirada crítica, combativa i col·lectiva. A partir de casos concrets, identificarem estratègies útils per obrir conflictes, construir hegemonia i forçar canvis des de baix.

L’escola preveu espais no mixtos de treball i reflexió, entesos com a eines polítiques per abordar experiències, desigualtats i posicionaments des d’aquesta perspectiva. D’una banda, hi haurà una sessió adreçada a dones i identitats dissidents; de l’altra, una sessió per a homes. Ambdues sessions volen construir espais segurs i crítics per pensar col·lectivament els rols i les aliances possibles dins les lluites socials.

En un context de crisi sistèmica, l’ecologisme no pot avançar dividit. Aquest taller parteix d’experiències dels Països Catalans per analitzar què vol dir construir unitat d’acció dins del moviment ecologista català. Com es generen complicitats reals? Quins límits apareixen? I com podem enfortir una estratègia comuna des de baix, arrelada i amb voluntat de ruptura?