L’Escola de Formació Popular d’aquest any, l’edició de Marina Ginestà, és una proposta formativa de quatre dies a Can Mas, una casa de colònies a Torrelles de Llobregat, al Baix Llobregat. Una oportunitat perquè qualsevol persona que participem d’un col·lectiu, organització o moviment popular puguem gaudir d’un espai de formació reposada i intensiva on treballarem diferents àmbits del nostre desenvolupament militant.
Durant l’Escola de Formació Popular gaudirem de xerrades, debats, tallers, experiències militants i activitats culturals, sortides a la natura, mentre aprenem a organitzar-nos i treballar en col·lectiu.
De l’1 al 4 d’agost a Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat.Més informació.
Per què l’Escola de Formació Popular?
Ens trobem en un moment històric en què la formació, el debat i l’enfortiment dels perfils militants esdevenen imprescindibles per a les organitzacions, col·lectius i moviments dels Països Catalans. L’Escola de Formació Popular neix amb la voluntat de posar-se al servei d’aquest repte: una eina per potenciar les capacitats militants des d’una perspectiva integral —més enllà de l’àmbit estrictament teòric— mitjançant una metodologia d’educació popular inspirada pel Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra i l’Assemblea Internacional dels Pobles.
L’any passat vam impulsar la primera edició oberta a altres organitzacions i col·lectius de l’entorn i del moviment popular, i enguany volem donar continuïtat a aquest format. Ho fem en un context marcat per l’ofensiva capitalista, l’enduriment de les condicions de vida, l’auge reaccionari i l’escalada bèl·lica arreu del món, que situen les classes populars davant una cruïlla: resignar-se o alçar-se per esdevenir protagonistes del seu propi futur.
Maria Ginestà i Coloma
Marina Ginestà i Coloma (Tolosa, 1919 – París, 2014) va ser periodista, escriptora, intèrpret i militant antifeixista catalana. És coneguda sobretot per la fotografia icònica que Hans Gutmann (Juan Guzmán) li va fer el 21 de juliol de 1936 a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona: una imatge que es convertiria en un dels símbols més poderosos de la Guerra Civil espanyola. Hi apareixia als 17 anys, fusell a l’espatlla, com a miliciana antifeixista i membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i el PSUC.
Durant la guerra va exercir activament com a periodista per a diversos mitjans republicans, i va treballar com a intèrpret del corresponsal del diari soviètic ‘Pravda’, Mikhaïl Koltsov, una tasca que la situava al cor de la informació internacional del conflicte. Quan va caure la República, va marxar a l’exili com tants altres republicans, i la seva vida va transcórrer sobretot entre França i Amèrica Llatina. Malgrat les dècades de silenci forçat per l’exili, Ginestà no va abandonar mai la creació literària. El 1976 va publicar dues novel·les guardonades: ‘Els antípodes’, que va obtenir el premi Fastenrath dels Jocs Florals de Barcelona de 1977 i fou finalista del Joan Estelrich el 1976; i ‘En vindran d’altres’, premiada amb el Salvador Seguí dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili el 1977.
