L’Escola de Formació Popular d’aquest any, l’edició de Carme Miquel i Diego, és una proposta formativa de cinc dies a una casa a Xerta, Terres de l’Ebre, organitzada per Arran i Endavant. Una oportunitat perquè qualsevol persona que participem d’un col·lectiu, organització o moviment popular puguem gaudir d’un espai de formació reposada i intensiva on treballarem diferents àmbits del nostre desenvolupament militant.
Durant l’Escola de Formació Popular gaudirem de xerrades, debats, tallers, experiències militants, activitats culturals i sortides a la natura, mentre aprenem a organitzar-nos i treballar en col·lectiu.
Del 18 al 22 de juliol a Xerta, Terres de l’Ebre.
Per què l’Escola de Formació Popular?
Ens trobem en una etapa on es fa més necessària la formació, el debat i l’enfortiment dels perfils militants a les organitzacions, col·lectius i moviments dels Països Catalans. L’Escola de Formació Popular pretén ser una eina al servei d’aquest objectiu, amb la qual, a través de la metodologia d’educació popular inspirada pel MST i l’Assemblea Internacional dels Pobles, poder desenvolupar les capacitats militants en un sentit integral, no només teòric.
L’any passat vam realitzar la primera Escola de Formació oberta a l’Esquerra Independentista, però aquesta és la primera vegada que obrim totalment l’assistència de l’escola a altres organitzacions i col·lectius. Hem pres la decisió d’obrir-la perquè considerem que ens trobem en un context d’ofensiva capitalista en el qual les condicions socials són cada cop més crues, però que la capacitat organitzativa de la classe treballadora també va en augment, i detectem dinàmiques de més cohesió i millor unitat d’acció (II Congrés d’Habitatge, Feministes Anticapitalistes dels PPCC, Revoltes de la Terra, València no està en venda, Xarxa de Suport Mutu Dana, Taula Sindical, etc.).
Així doncs, volem posar el nostre granet de sorra per fer passes en la construcció d’aquesta cohesió de classe, per poder enfrontar el context de crisi, no només de forma defensiva, sinó podent passar a l’ofensiva.
Carme Miquel i Diego
Carme Miquel i Diego (Nucia, 1944) va conrear al llarg de la seua vida un camí com a mestra i escriptora que la va convertir en una figura molt important en la història, la cultura i l’educació valenciana.
Va ser una militant referent i decidida en l’àmbit de la llengua i el territori. Va ser una de les majors defensores de l’ensenyament en valencià. Va estar fortament vinculada al moviment de renovació pedagògica i va ser impulsora d’entitats cíviques com la Federació Escola Valenciana, la qual va presidir des de 1990 fins a 1994. Membre del col·lectiu de mestres jubilats Freinet. Carme Miquel va ser una de les cofundadores, en 1964, de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, juntament amb altres mestres reconeguts. També va ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2006 fins a la seua mort. En els darrers anys, també va destacar el seu treball i compromís en l’àmbit de l’ecologisme. En esta línea, cal destacar la publicació de Mataren el verd, una crònica novel·lada de la lluita del veïnat de la Punta de València per defensar les seues cases contra l’especulació urbanística.
L’Escola de Formació Popular pretén ser una eina de formació, de debat i d’enfortiment dels perfils militants a les organitzacions, col·lectius i moviments dels Països Catalans, amb la qual poder desenvolupar les capacitats militants en un sentit integral, no només teòric.
Els mites del capitalisme: què sustenta el sistema?
L’objectiu de la sessió és treballar quatre pilars fonamentals del sistema capitalista, que tenen una dimensió tant ideològica com material: l’individualisme, el dret natural a la propietat privada, el funcionament autoregulat del mercat i la llibertat liberal. Explicarem com operen aquests quatre pilars i com desmitificar-los.
Teoria de l’organització política i la necessitat del treball de base
De forma molt planera i amena, passarem per diferents experiències com la revolució francesa, la russa, la xinesa o la vietnamita, disseccionarem aquelles etapes per analitzar-ne els elements centrals de la conjuntura, eines organitzatives que hi van operar i aprenentatges centrals de cadascuna. Un cop fet aquest repàs, ens introduirem en els fonaments de la teoria de l’organització política, procurant debatre en base a experiències properes.
Ofensiva cultural de l’extrema dreta
En una primera sessió, abordarem la situació política de la onada reaccionària internacional actual. Quines són les seves aliances internacionals, els seus objectius polítics, i quins interessos defensen, posant especial atenció a la conjuntura nacional dels Països Catalans. Després, farem una segona sessió que buscarà reflexionar al voltant de què ha permès el seu creixement, i com construir un projecte que hi pugui fer front.
Unitats d’acció al segle XX. Experiències de confluència per inspirar els reptes d’avui
Tenint en compte que un dels objectius de l’Escola és enfortir i continuar treballant per la unitat d’acció de diferents espais polítics i moviments populars, l’objectiu d’aquesta xerrada serà rastrejar en la nostra història altres moments d’unitat d’acció que ens puguin brindar aprenentatges per als reptes presents. Segurament el període que va des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Guerra Civil ens brinda diferents exemples d’aquesta unitat d’acció: els convenis entre la CNT i la UGT, la formació de la candidatura del Front Popular, la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, etc. Però també el Congrés de Sants de la CNT de 1918, en què potser no hi havia tanta diversitat ideològica, però sí que es va fer un salt qualitatiu en la unitat d’acció de diferents federacions sindicals.
Reptes emergents, respostes col·lectives: el sindicalisme combatiu als Països Catalans
Obrir una conversa entre sindicats sobre com entenem avui la lluita de classes, quin paper hi juga el sindicalisme i com treballem perquè els sectors explotats tinguin consciència de classe. Reflexionar sobre la relació entre sindicalisme i altres lluites socials com l’habitatge, el feminisme o l’antiracisme i intercanviar experiències sobre diferents formes d’organització sindical (assemblees, seccions, comitès…) i debatre com es poden combinar l’organització dins els centres de treball amb l’acció sectorial i territorial. L’objectiu és entendre com s’organitza cada sindicat i quines eines poden ser útils per avançar en la lluita col·lectiva. Pensar col·lectivament sobre els reptes que tenim com a sindicalisme combatiu davant els nous sectors emergents (kellys, riders, cures…) i rumiar conjuntament quines vies d’articulació, suport mutu o coordinació podem explorar entre sindicats als Països Catalans.
La cultura com a trinxera
L’objectiu d’aquesta sessió és aprofundir en el paper de la cultura dins la tasca revolucionària i analitzar les nostres limitacions com a moviment popular per incidir en el discurs i en els productes culturals dels i les artistes del nostre territori. A partir del debat, volem generar idees sobre quins formats organitzatius hauria de tenir el front cultural, així com definir amb quin criteri i de quina manera podem influir des d’una òptica revolucionària en aquest sector.
Tallers
Els mites del capitalisme a la cultura de masses
Analitzarem críticament productes concrets de la cultura de masses, com ara pel·lícules, sèries, llibres, podcasts, clips, per descobrir com s’hi amaguen i reforcen alguns dels grans mites del capitalisme que haurem treballat a la sessió teòrica. Això ens servirà per entendre’ls millor, veure com es reprodueixen, i plantejar maneres de rebatre’ls.
Treball de base: de les assemblees a la revolució
Com convertim la participació quotidiana en força organitzada? Aquest taller vol aprofundir en les eines i estratègies del treball de base com a fonament de qualsevol procés revolucionari. A partir de l’experiència dels moviments populars, explorarem quines desviacions tenim i com superar-les per sostenir la lluita col·lectiva més enllà de l’espontaneïtat. Perquè tota revolució comença des de baix.
Pensar l’acció col·lectiva com a incidència política
Com fem que les nostres idees es tornin força real? Aquest taller convida a repensar la incidència política des dels moviments populars, des d’una mirada crítica, combativa i col·lectiva. A partir de casos concrets, identificarem estratègies útils per obrir conflictes, construir hegemonia i forçar canvis des de baix.
Sessió no mixta per dones i identitats dissidents i sessió no mixta per homes
L’escola preveu espais no mixtos de treball i reflexió, entesos com a eines polítiques per abordar experiències, desigualtats i posicionaments des d’aquesta perspectiva. D’una banda, hi haurà una sessió adreçada a dones i identitats dissidents; de l’altra, una sessió per a homes. Ambdues sessions volen construir espais segurs i crítics per pensar col·lectivament els rols i les aliances possibles dins les lluites socials.
Unitat d’acció en l’ecologisme i els moviments de defensa de la terra
En un context de crisi sistèmica, l’ecologisme no pot avançar dividit. Aquest taller parteix d’experiències dels Països Catalans per analitzar què vol dir construir unitat d’acció dins del moviment ecologista català. Com es generen complicitats reals? Quins límits apareixen? I com podem enfortir una estratègia comuna des de baix, arrelada i amb voluntat de ruptura?
